lunes, 20 de diciembre de 2010

Terroristes tecnològics i retallades virtuals

Llegia ahir amb gran sorpresa que el vicepresident dels EUA, Joe Biden, ha qualificat el fundador de Wikileaks, Julian Assange, de "terrorista tecnològic", i ha assegurat que el Departament de Justícia està buscant mètodes legals per perseguir-lo per "posar en perill la vida de persones arreu del món".

Assange, al seu torn, responia en una entrevista publicada avui a EL PAÍS que el terrorisme és emprar la violència amb una finalitat política, i afegia: "L'Administració de Biden segueix ofenent-se amb la nostra organització i els membres de la premsa amb un objectiu violent o polític, qui és el terrorista?".

martes, 30 de noviembre de 2010

Abrumadora victoria del Barça ante el Real Madrid (5-0)

El Barcelona arrasa a un Real Madrid desaparecido durante todo el partido. No es que el Madrid no acertara: es que a duras penas llegó a chutar a puerta. El equipo local anuló completamente al visitante y se lleva, además del 5-0, tres puntos que le sirven para colocarse el primero en la Liga.

            En esta ocasión, el clásico sólo tuvo un color. El Barça acabó con las aspiraciones del rival casi des del primer momento y a escasos diez minutos del inicio del partido Xavi adelantaba a su equipo en el marcador. Antes del final de la primera parte, y con timidísimas respuestas por parte del conjunto blanco, Pedro materializaba el segundo tras un rechace de Casillas (m. 18). La situación ya hablaba entonces por sí sola, pero aún quedaba mucho por ver.

            Al retorno del descanso, el Barça, relajado, tuvo tiempo de marcar otros tres: dos de Villa (minutos 55 y 57) y uno de Jeffren en el tiempo de descuento (m. 91). El Madrid siguió sin aparecer durante toda la segunda parte y el buen juego del Barça no propició un resurgir blanco, que se hacía más improbable a cada minuto que pasaba de espectáculo del Barcelona. El equipo local jugó como quiso, al toque, sin excesivas presiones, mientras realizaba una labor defensiva que cortaba casi todas las acciones del Real Madrid antes siquiera de que estas tomaran forma.
            El partido, eso sí, contó con el protagonismo de Cristiano Ronaldo y Sergio Ramos por motivos bien distintos a los estrictamente deportivos: el primero empujó a Guardiola cuando éste no le dio el balón durante un saque de banda, hecho que le valió una tarjeta amarilla (m. 32) y el segundo realizó una dura entrada a Messi y agredió a Pujol, defensa del Barça y compañero en la selección española. A causa de esta acción Ramos vio la tarjeta roja en el tiempo añadido (m. 92).

 Sergio Ramos agrede a Puyol.

lunes, 29 de noviembre de 2010

C's es consolida al Parlament amb tres escons

Ciutadans (C’s) va sortir consolidat al Parlament arran de les eleccions d’ahir i fins i tot va veure com el nombre de vots obtinguts creixia respecte de l’any 2006, quan el partit va concórrer a les eleccions per primera vegada. Tot i que el nombre de vots, xifrat en 105.827, va ser superior als obtinguts per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va acabar la jornada amb 102.197, el partit de Joan Laporta va aconseguir 4 escons a causa de la Regla D’Hondt mentre que la formació d’Albert Rivera es va haver de conformar amb el mateix nombre de parlamentaris que fa quatre anys. Així doncs, C’s és la sisena força en nombre de vots però la setena en representació al Parlament de Catalunya. Els resultats auguraven des de bon començament que Ciutadans obtindria dos o tres diputats, i finalment va aconseguir mantenir-se en la mateixa posició que ja ostentava.

Segons Rivera, líder del partit i parlamentari per Barcelona, el creixement del vot en totes les circumscripcions significava la “consolidació” del partit i que “han vingut per quedar-se”. Jordi Cañas, portaveu de la formació, va estar present al programa de TV3 on se seguia l’evolució dels resultats en directe i va declarar que si bé el somni era créixer, la consolidació era el veritable objectiu realista i per tant qualificà els resultats d’”èxit”. També va criticar que altres partits prometen molt però finalment “fallen en el producte final”. José Manuel Villegas, director de campanya del partit, també va celebrar l’alta participació i els resultats del seu partit, a més d’apuntar també que la consolidació ha estat el seu principal objectiu.

 
Albert Rivera, avui a Barcelona.


Informació sobre els altres partits amb representació parlamentària:

sábado, 27 de noviembre de 2010

Seguiment de les eleccions en directe

Set estudiants de primer de periodisme de la UAB seguirem en directe i durant tot el dia la jornada electoral del 28 de novembre. Mireia Biel, Daniel Fernández, Adrià Guxens, Víctor Romero, Marina Sánchez, Albert Sánchez i Nil Sanmartí informaran sobre l'evolució dels comicis i recolliran tot allò que passi durant el dia per tal que l'usuari pugui seguir de manera còmoda i directa el desenvolupament de les eleccions. Al lloc web http://bit.ly/eleccionsdirecte es podran trobar gràfics actualitzats (gràcies a El País), enllaços a diferents mitjans de comunicació, el seguiment en directe via Twitter i altres dades d'interès. Els visitants a més podran deixar comentaris al web amb la seva opinió sobre la jornada.


sábado, 20 de noviembre de 2010

"El futur pren la paraula" a l'Autònoma

L’eslògan de l’acte del programa Tots x tots celebrat a la UAB va reflectir la part principal de l’esdeveniment, dedicada a les preguntes dels estudiants

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i COMRàdio van coordinar un esdeveniment on diverses personalitats del món de la comunicació van respondre a les preguntes dels estudiants de periodisme. L’acte es va dur a terme el dimecres 17 i va comptar amb la presència de Pere-Oriol Costa, catedràtic de comunicació i periodista especialitzat en política, en substitució de Xavier Vinader, que no va poder assistir.

L’acte es va emetre aquest divendres al programa de COMRàdio Tots x tots i Costa, acompanyat per Ramon Companys, director i presentador del Tots x tots; José Manuel Pérez Tornero, professor a la UAB; Francesc Triola, director general de COMRàdio i Montse Rius, presidenta de comunicació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va respondre a les preguntes dels estudiants, encaminades sobretot a la professió de periodista, després d’una petita presentació del programa i diverses reflexions de cadascun dels assistents a l’acte sobre el periodisme en l’actualitat.

El Tots x tots és un programa destinat, segons Ramon Companys, “a la solidaritat, a donar veu a qui no la té i a difondre temes 'de qualitat'”. “En un medi on sempre sentim els mateixos -va continuar Companys- un mitjà públic hauria de tenir aquesta responsabilitat i anar més enllà de l’entreteniment”. El programa s’emet a COMRàdio, que compta amb més de 140 emissores locals diferents, tots els divendres de dos quarts de vuit de la tarda a les onze de la nit.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Ninguna guerra se parece a otra o les cares del conflicte

Quan Jon Sistiaga va escriure aquest llibre, la seva missió no era únicament realitzar un relat de la guerra (o, més ben dit, de les guerres) des d’un punt de vista personal que el periodisme moltes vegades pretén suprimir. Sistiaga no només retrata el conflicte humà des del punt de vista de l’observador, sinó que parla amb la llengua de qui ha viscut la tragèdia de primera mà. Es tracta, doncs, de la mirada d’aquell que un dia, per culpa de la guerra, va perdre un amic.

José Couso, el company de Sistiaga mort a Bagdad.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Conferència de Lluís Pastor a la UAB

“Les bones idees sense una organització adequada no valen res”
Lluís Pastor desvetlla les claus de la persuasió i la mentalitat humana

Lluís Pastor, escriptor, investigador i professor de la UOC, la URL i la Universitat de Girona, va revelar a l’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB una sèrie de dades sobre el funcionament del nostre cervell per aconseguir persuadir-lo de manera eficaç tenint en compte les seves reaccions conscients i, sobretot, inconscients.

L’estil és el públic. Aquest va ser el primer manament que Lluís Pastor va donar als alumnes de primer de periodisme de la UAB ahir. L’escriptor iniciava així la seva conferència “Escriptura sexy: claus conscients i inconscients per a persuadir”. Amb la finalitat de donar a conèixer diversos mecanismes cerebrals com la familiaritat, l’efecte empatia, la simbologia i els colors o la gestualitat i l’actitud per explotar-los després, durant una hora el professor va fer un repàs de diversos experiments i situacions que van permetre entendre millor com funciona el nostre cap i en què pensa, o no pensa, quan s’ha de veure en algunes situacions.

A partir d’aquí, Pastor també va donar directrius per aconseguir que qualsevol producció fos eficaç i arribés al seu objectiu. Així per exemple, de la conferència es va poder extreure que un text serà atractiu si és clar i les seves idees estan ben organitzades o que uns petits canvis estètics van evitar el fracàs de la margarina.

lunes, 18 de octubre de 2010

Territorio comanche o l'horror de la realitat distant

Parlar de Territorio comanche és fer-ho de la novel·la d’un periodista, Arturo Pérez-Reverte, que mai abans havia publicat res tan íntim i personal, ja que les seves obres literàries anteriors sempre havien estat ambientades en èpoques molt més llunyanes en el temps. I, en la meva opinió, no podia haver-se apropat d’una altra manera a les seves vivències com a periodista destinat a diversos conflictes arreu del món. Perquè, després d’haver llegit la novel·la, tinc la sensació que era una experiència vital que calia fer pública i compartir-la per ell mateix, a la seva manera. Val a dir que en cap cas l’obra representa la vida de l’autor i, si més no les situacions poden semblar en ocasions molt creïbles, les experiències del protagonista no estan necessàriament basades en les del seu autor, reporter de guerra durant vint-i-un anys. Així, i tot i no portar l’etiqueta de basat en fets reals, el periodista de guerra reivindica el seu paper en situacions on l’informador és una fitxa menor i es respira el tràgic resultat dels interessos dels que no s’embruten les mans. “La guerra es un negocio de tenderos y de generales, hijos míos”.

lunes, 11 de octubre de 2010

Transmetre la realitat tal com és, una utopia?

Quan hom es proposa la difícil tasca de transmetre allò que ha passat a aquells que no hi eren per viure-ho de primera mà, arriba a ser inevitable caure en apreciacions personals o manifestar un punt de vista, el nostre, que potser no és l’idoni per a aquells que ens escolten. Des de la conversa més trivial sobre com va anar el concert de dissabte fins a la notícia periodística de calat internacional, quan hem de condensar una experiència d’hores, dies o setmanes en el reduït espai d’una conversa, les línies d’un diari o el minut del telenotícies, és necessari realitzar una selecció. I a partir d’aquí comencen els problemes.

 En moltes ocasions, retallar és imperatiu si volem transmetre informació.

Prenem com a exemple la vaga del 29 de setembre. Barcelona acollia diverses manifestacions i fins i tot un brot de violència que s’atribuí a grups organitzats de joves anti-sistema. Suposem (ja que, sincerament, jo no hi era en aquell moment) que els aldarulls van succeir durant una hora concreta i la resta del dia va transcórrer amb una normalitat relativa si tenim en compte que era jornada de vaga general. Qüestionem-nos què apareixerà al telediari de la nit o, si més no, què copsarà la major part de l’atenció dels telespectadors i la major part del temps dedicat als esdeveniments del dia a la ciutat de Barcelona. Ni més ni menys que allò que els responsables de l’espai televisiu saben que atraurà més l’atenció dels seus clients: la violència, el conflicte; en resum, l’espectacle. Deien a classe que els grans objectius del periodisme són, fonamentalment, tres: formar, informar i entretenir. I, per sort o per desgràcia (depenent del cas), és aquest últim el que s’acaba imposant en moltes ocasions. Perquè normalment és més impactant i surt més rendible oferir un minut de vidres trencats, cotxes cremats i escombraries pel terra que compartir l’espai amb trenta segons de marxa pacífica pel carrer, botiguers obrint a primera hora del matí i quatre crits per megafonia cridant a la vaga. I per si això no fos suficient, la condensació d’una hora de successos espaiats en un minut de vídeo sense descans poden provocar una sensació de caos que en absolut contrasti amb la realitat.


 El famós cotxe de la Guàrdia Urbana cremat durant les protestes.

Deixant enrere l’exemple, és molt difícil transmetre tot allò que succeeix i no diguem ja fer-ho de manera objectiva. Si és que l’objectivitat existeix, fet que sembla haver esdevingut un dilema filosòfic sobre el qual no prendré ara cap posició, ja que això seria, precisament, no ser objectiu. I és que qualsevol enunciat que ens aparti de la posició de l’observador apàtic sembla portar-nos irremissiblement cap a la subjectivitat. La perversa subjectivitat.

En la meva opinió (i ara sóc subjectiu, per molt que no agradi), reflectir la realitat de manera més o menys acurada no té, en ocasions, massa a veure amb el grau d’objectivitat que hom s’escarrassi a posar al discurs. Més enllà d'opinions personals i obscurs interessos partidistes, de vegades, com ja hem vist, es tracta simplement d’un problema d’espai, i no es tracta tant de ser subjectiu com de ser selectiu. Perquè per a reflectir els fets amb un cent per cent de veracitat, i tornant a l’exemple del 29 de setembre, necessitaríem una càmera a cada racó del país filmant durant les 24 hores de vaga general, i ni tan sols així l’espectador podria sentir el clima que es viu.


El periodista del futur?

Així doncs, i a primer cop d'ull, sembla que la decisió salomònica per a aconseguir reflectir la realitat amb un grau de veracitat el més alt possible seria la de dedicar a cada cosa tant espai relatiu com va ocupar en el seu moment. Potser ens sortiria una notícia ben avorrida, què hi farem, però seria acurada. O potser caldria més atribuir importància a allò que porti a conseqüències més notables, encara que això sigui en detriment d’altres fets que també van tenir el seu paper però malauradament no van ser tan transcendentals. Veient les declaracions de diverses personalitats de la política catalana, sembla que les actuacions violentes a Barcelona haurien causat, més enllà de l’entreteniment de l’espectador, notables reaccions per part d’altres sectors, i això donaria la raó als medis majoritaris que van cobrir la vaga a Barcelona. Així doncs, i com sembla passar quan s’intenta cercar una solució a un dilema, tot depèn del punt de vista que adoptem. I aquí tenim la nostra maltractada subjectivitat fent-nos la guitza de nou.

miércoles, 29 de septiembre de 2010

La vaga general transcorre sense incidents a Terrassa

Avui, dia 29 de setembre, els principals sindicats del nostre país havien convocat una vaga general en contra de les reformes laborals que el Govern de l’Estat ha introduït. Així, hem intentat fer un seguiment de la mateixa a nivell local i en especial en matèria de transports, universitats i comerços del centre de Terrassa. Entre les vuit del matí i aproximadament la una del migdia, això és el que ha passat al centre de Terrassa.

Els transports públics han iniciat la jornada de vaga general en règim de serveis mínims, i a la ciutat de Terrassa les hores de funcionament de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han transcorregut sense incidents. Segons el personal de seguretat de l’estació de FGC a Terrassa, els trens han sortit puntuals i no hi ha hagut incidents, mentre que a l’estació de Renfe ens han comentat que hi havia hagut algun incident menor en altres llocs a primera hora del matí. Tot i això, les estacions egarenques han viscut un inici de jornada tranquil, i quan ha acabat el període de serveis mínims del matí les estacions de tren de la ciutat ja estaven buides. Pel que fa als transports urbans, els autobusos de TMB han funcionat sota serveis mínims i la flota de la ciutat, xifrada en 14 vehicles, ha circulat gairebé buida durant les primeres hores del dia.

 Aspecte que oferia l'estació de Renfe de Terrassa a les 9 del matí.