Llegia ahir amb gran sorpresa que el vicepresident dels EUA, Joe Biden, ha qualificat el fundador de Wikileaks, Julian Assange, de "terrorista tecnològic", i ha assegurat que el Departament de Justícia està buscant mètodes legals per perseguir-lo per "posar en perill la vida de persones arreu del món".
Assange, al seu torn, responia en una entrevista publicada avui a EL PAÍS que el terrorisme és emprar la violència amb una finalitat política, i afegia: "L'Administració de Biden segueix ofenent-se amb la nostra organització i els membres de la premsa amb un objectiu violent o polític, qui és el terrorista?".
Des d'ahir, quan vaig llegir les acusacions del vicepresident nord-americà, ja tenia pensat escriure aquest article, però la resposta d'Assange, que he conegut avui, no ha fet sinó reforçar encara més la meva idea. Perquè les accions de Wikileaks no "terroritzen" ningú, sinó que es terroritzen els de sempre. No tenen, en principi, cap finalitat política, més enllà de crear un món més transparent on les democràcies puguin deixar de vanagloriar-se i començar a assumir tot allò que comporta adoptar aquest sistema polític, fent públic tot allò que es resolgui i sense amagar obscurs secrets no només als seus aliats, sinó al conjunt de la seva ciutadania. Si la democràcia la formem tots, no és possible que haguem donat lloc a una cosa que ni tan sols nosaltres abastem a conèixer, un monstre revelat que ens pot arribar a fer molta més por que els 'cables' de Wikileaks. Per tant, em sembla més proper al terrorisme iniciar una guerra (el súmmum dels actes violents, si em disculpeu per obviar matances i genocidis diversos) amb una finalitat no ja política, sinó econòmica (algú ha dit petroli?) que publicar converses entre ambaixadors i polítics que en molts casos no deixen de ser opinions i difícilment perjudicaran algú que no pertanyi a les altes esferes de la política i de la diplomàcia nord-americanes (i en cap cas suposaran un perill real per a ningú).
I mentrestant, demà ens juguem el lliure accés a la cultura amb la més que probable aprovació de la llei Sinde camuflada entre la paperassa de la Llei d'Economia Sostenible i sotmesa a tràmit per la via ràpida, sense passar pel ple del Congrés. A grans trets, la llei Sinde permetrà tancar pàgines web sense mediació judicial. Sembla que la legalitat de la descàrrega de pel·lícules o música no ens salva de la llarga mà de l'embaixada dels EUA a Madrid, que va fer de la 'pirateria' a Espanya una prioritat i va impulsar la creació de la polèmica llei. Les principals pàgines de descàrregues i visionat de vídeos en streaming van quedar inoperatives ahir com a protesta , mostrant un breu text i enllaçant a http://www.noalcierredewebs.com/. A només 24 hores de la votació de la llei, el Grup Parlamentari Socialista i el de CiU negocien una esmena que suavitzaria la llei.
Actualment, les pàgines que es podrien veure afectades per aquesta llei suposen un 70% del tràfic d'Internet a Espanya, i segons algunes operadores el tràfic de dades podria haver caigut ahir al voltant d'un 50%. Així doncs, la mobilització va estar un èxit més enllà de la unió de desenes de webmasters sense cap tipus d'afiliació formal. Ara falta que hi hagi una reacció per part de les institucions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario