domingo, 11 de diciembre de 2011

Los países del euro avanzan con más austeridad

Crisis en la Eurozona

La Cumbre del Euro acuerda un nuevo pacto fiscal más restrictivo sin el apoyo del Reino Unido

A finales de noviembre, la situación en la Eurozona se agravaba. Ya no se trataba simplemente de los PIGS (Portugal, Italia, Grecia, España y adicionalmente Irlanda) y su “miopía periférica”, sino que incluso los países más aventajados se resentían por la crisis financiera. Un informe de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) ya avisó a 28 de noviembre de que el fantasma de la recesión planeaba sobre Europa, y sus líderes indiscutibles (impuestos por ellos mismos, pero indiscutibles), Angela Merkel y Nicolas Sarkozy, dejaban claro que llevarían a la UE al límite con sus políticas de ajuste. Así pues, la UE vivió un periodo crítico en los días anteriores a una Cumbre para salvar la Zona euro que culminaría este 9 de diciembre.

sábado, 10 de diciembre de 2011

SEO. Una historia de perversión y asesinato creativo

Google SEO. Web SEO. Según Google Insights for Search, esta es la mejor forma de comenzar un artículo sobre el Search Engine Optimization –o, sencillamente, posicionamiento en buscadores– si quieres hordas de lectores entrando en masa a través de tu buscador favorito –y cada día el de más gente–.

DE QUÉ VA ESTO

¿Qué es el SEO? Por si la Wikipedia pilla lejos, el SEO es básicamente la manera de posicionar cualquier texto en internet para que los buscadores lo encuentren más y mejor. Hay muchas formas de hacerlo –a través de un código limpio, el uso de tags adecuados u otorgando un rango de letra mayor a aquello más relevante, por ejemplo–, pero voy a centrarme en lo que otros llamaron hace mucho tiempo ya This Boring Headline Is Written for Google.

viernes, 9 de diciembre de 2011

Però, en lloc de fer-ho, et vas posar a escriure un post sense sentit

Mires la paret del davant, una paret nua on, des de fa un parell de mesos, t’agradaria penjar un famós quadre de Munch, potser l’únic que tu mateix coneixes. Passada la mitjanit, una com tantes altres, d'un dia sense objectius ni transcendència. Ni assegut, ni estirat, com deixat caure sobre una butaca que primer semblava una extravagància, però que després es va revelar com una cosa bastant còmoda. Un raconet on perdre el temps, i potser quedar-te mig estèril de tant posar-te el portàtil sobre les cames.

Allà penses en silenci, escoltant sense voler la remor de la tele del menjador que emet algun programa imbècil que algú altre mira sense ganes. Marejat pels efectes secundaris d’alguna cosa que t’has pres no fa gaire, entumit per les hores, deprimit pels mesos i anys, gairebé decideixes que ja és hora de fer alguna cosa. Alguna cosa nova, emocionant. Perseguir un somni, potser, escriure d’una bona vegada alguna cosa llegible per una ment sana i aliena a la teva. Alguna cosa que et permeti afirmar que finalment podràs creure, amb el temps, que realment ets un escriptor. Bo o dolent, mediocre, passable, però un escriptor al cap i a la fi, un demiürg de paraules, algú capaç de fer veure, de simular si més no, que és algú interessant.

Però al final, en lloc de fer-ho, et poses a escriure un post sense gaire sentit. I que, i això et fa molta gràcia, no saps si et deixa tant o més buit que abans de començar.