Mires la paret del davant, una paret nua on, des de fa un parell de mesos, t’agradaria penjar un famós quadre de Munch, potser l’únic que tu mateix coneixes. Passada la mitjanit, una com tantes altres, d'un dia sense objectius ni transcendència. Ni assegut, ni estirat, com deixat caure sobre una butaca que primer semblava una extravagància, però que després es va revelar com una cosa bastant còmoda. Un raconet on perdre el temps, i potser quedar-te mig estèril de tant posar-te el portàtil sobre les cames.
Allà penses en silenci, escoltant sense voler la remor de la tele del menjador que emet algun programa imbècil que algú altre mira sense ganes. Marejat pels efectes secundaris d’alguna cosa que t’has pres no fa gaire, entumit per les hores, deprimit pels mesos i anys, gairebé decideixes que ja és hora de fer alguna cosa. Alguna cosa nova, emocionant. Perseguir un somni, potser, escriure d’una bona vegada alguna cosa llegible per una ment sana i aliena a la teva. Alguna cosa que et permeti afirmar que finalment podràs creure, amb el temps, que realment ets un escriptor. Bo o dolent, mediocre, passable, però un escriptor al cap i a la fi, un demiürg de paraules, algú capaç de fer veure, de simular si més no, que és algú interessant.
Però al final, en lloc de fer-ho, et poses a escriure un post sense gaire sentit. I que, i això et fa molta gràcia, no saps si et deixa tant o més buit que abans de començar.
"Gairebé decideixes que ja és hora de fer alguna cosa". Això és el que jo em vaig proposar després de la tarda amb vosaltres per BCN i parlar de les expectatives de futur. Ahir em vaig posar "manos a la obra". Només et dic: Hem d'anar a per totes! (has vist que optimista? jejeje)
ResponderEliminarLo único preocupante en el ser humano es la falta de aquello que más puede mover nuestra conducta,como es la propia voluntad de ser grandes. Una vez ya cuentas con ello quizás no encuentres tu grandeza hoy, pero pocas personas pueden decir que alcanzan el éxito a partir de una sola situación y la gran parte de estas no se dan bajo el impulso de querer lograr algo importante por lo que no te debería ni inmutar el no encontrar la inspiración, a tu musa o lo que sea (sinónimos bohemios de ello seguramente los hay a patadas...). Para acabar con el texto simplemente te dejo esta frase, sin antes decir que si hay algo que a ti personalmente te hace importante no es el ser grande, sino el sérlo pero no por ello creerte más que el resto ;)
ResponderEliminarEl hombre se cree siempre ser más de lo que es, y se estima menos de lo que vale. Goethe