Jesús Badia: "La música és, primer de tot, comunicació"

El director de l’orquestra de Cultura en viu ressalta la part més social i humana de la música

 

Jesús Badia Masgrau és el director de l’orquestra Cultura en viu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Té 46 anys i viu a Berga, on també treballa com a professor de música. La seva formació musical comença a l’Escolania de Montserrat; es va graduar a Barcelona i va endinsar-se en el món de la docència als 16 anys.

- Com va començar la idea de l’Orquestra de Cultura en viu?

Aquesta orquestra va començar existint com a orquestra de la Facultat de Medicina amb assaigs els dissabtes. Després es va renovar gràcies a Joan Cardà, però sense assignar-la a cap facultat concreta.

- Va demanar d’unir-s’hi o li ho van proposar?

Va ser Cardà qui em va proposar formar part del projecte i vaig començar com a integrant de la plantilla orquestral.

- Actualment és el director de l’orquestra de la UAB, sempre havia aspirat a la direcció?

Sí que tenia clar que volia ser director d’orquestra, però la vida no m’ha portat per aquí, ja que faig més classes de música que no pas exerceixo la direcció.

- Així doncs, combina diverses ocupacions.

Sí, em dedico bàsicament a la pedagogia des dels 16 anys que,de fet, és el que em dóna de menjar. Faig classes a  Sallent i a Sant Joan de Vilatorrada. Però també  porto una orquestra de joves al Bages.

- I quant de temps dedica a l’orquestra de la UAB?

Tres hores setmanals. L’assaig d’orquestra és el dimarts de 13:00 a 16:00.

- Pensa que aquest temps és productiu?

Jo crec que no. Cada any s’ha de començar de zero perquè molta gent ve només l’últim any de carrera. De manera que quan la gent s’ha engranat, l’orquestra es dissol i l’any següent es torna a començar.

- Hi ha uns requisits determinats per formar part de l’orquestra?

No hi ha gaire nivell d’exigència. Al principi era més per passar-s’ho bé, com un punt de trobada per a totes aquelles persones que estudiaven coses diferents però que tenien un nexe en comú: la música.

- Què en pensa de la UAB?

Bé, jo la universitat sincerament la conec poc. Només conec les Facultats de Magisteri i Musicologia, ja que són casos afins a la música.

- Es troba còmode treballant aquí?

Molt. El fet que ens trobem enmig de la muntanya ajuda a donar un ambient més distès i natural.

- Què és el que més li agrada de la seva feina a la UAB?

El que m’apassiona molt d’aquí és la part humana perquè la gent que ve ho fa perquè en té ganes i vol conèixer gent. Els Erasmus, concretament, són molt interessants.

- Segueix parlant amb antics alumnes?

Sí, hi ha persones amb qui no perds el contacte, com és el cas d’una noia noruega que va venir d’Erasmus a la UAB.

- Té alguna anècdota per explicar de l’orquestra?

Bé,  potser no és ben bé una anècdota però em va sorprendre que hi ha gent que havia deixat la música, es revifa amb l’orquestra i s’hi ha acabat dedicant professionalment.

- La música actua com a relació social. Com creu que afecta els joves?

Molt positivament. La música és, primer de tot, comunicació. És a dir, la música serveix per donar-se la mà, no cops de colze.

- Com veu la situació actual de la música clàssica?

Precisament, Simon Bradley va dir que si alguna cosa ha de salvar la música clàssica en el món serà Veneçuela.

- Veneçuela?

Sí, perquè allà el problema social és molt greu. Els hi va la vida per tocar en una orquestra i tenen un gran nivell. O estàs al carrer o a l’orquestra.

- També hi ha qui diu que la música clàssica està acabada.

Sí, però jo crec que si hem estat aquí 500 anys fent una cosa cultural, no la matarem ara amb 10 o 15 anys. Tot i així es va buscant fórmules perquè el fenomen no decaigui, com ara els concerts familiars.

- Per què creu que la gent té travessada la música clàssica?

Potser perquè, històricament, s’ha considerat que la música era una cosa elitista però finalment s’ha descobert que la música agrada a tothom sempre i quan se li doni la possibilitat de conèixer-la bé.

- Per acabar, quina és la peça musical més especial per a vostè?

És molt complicat triar només una peça musical perquè és qüestió d’estats d’ànims. Ara m’agrada molt la Missa en Si menor de Bach però no hi ha res desaprofitable en la música clàssica i sóc molt eclèctic en aquest sentit. La música clàssica és infinita.