Parlar de Territorio comanche és fer-ho de la novel·la d’un periodista, Arturo Pérez-Reverte, que mai abans havia publicat res tan íntim i personal, ja que les seves obres literàries anteriors sempre havien estat ambientades en èpoques molt més llunyanes en el temps. I, en la meva opinió, no podia haver-se apropat d’una altra manera a les seves vivències com a periodista destinat a diversos conflictes arreu del món. Perquè, després d’haver llegit la novel·la, tinc la sensació que era una experiència vital que calia fer pública i compartir-la per ell mateix, a la seva manera. Val a dir que en cap cas l’obra representa la vida de l’autor i, si més no les situacions poden semblar en ocasions molt creïbles, les experiències del protagonista no estan necessàriament basades en les del seu autor, reporter de guerra durant vint-i-un anys. Així, i tot i no portar l’etiqueta de basat en fets reals, el periodista de guerra reivindica el seu paper en situacions on l’informador és una fitxa menor i es respira el tràgic resultat dels interessos dels que no s’embruten les mans. “La guerra es un negocio de tenderos y de generales, hijos míos”.